Assistència sanitària a les Filipines
L'atenció sanitària a les Filipines varia amb els centres de salut privats, públics i barangay (molts en municipis rurals). La major part de la càrrega nacional de l'atenció sanitària és proporcionada per proveïdors de salut privats, amb el cost assumit per l'estat o pels pacients.
El sistema de salut de Filipines, una barreja de sectors públics i privats, s'enfronta a reptes en la prestació d'una atenció equitativa i integral. Històricament arrelat a la medicina tradicional i modelat per influències colonials, el sistema navega ara per un paisatge on els proveïdors privats s'enfronten a gran part de la càrrega, amb costos assumits per l'estat o els pacients.
La història de la sanitat filipina
La sanitat precolonial filipina, que es remunta al segle XV, es va centrar en els remeis herbacis tradicionals i la creença en la interconnexió de la natura. Els filipins van utilitzar diverses plantes per a fins medicinals: fulles d'anonas per a la indigestió, fulles de nou de betel i areca per a lesions i sambong per a malalties com càlculs renals i hipertensió.
Els relats espanyols van assenyalar l'ampli coneixement medicinal dels nadius, incloent antídots efectius com les llavors d'igasud, l'escorça de palanigan i l'escorça de bagosabak. Malgrat això, els espanyols van creure en la imposició de pràctiques sanitàries occidentals.
L'evolució de la salut pública
Per fer front a les malalties estrangeres a Filipines, els espanyols van establir hospitals, sovint gestionats per frares. L'Hospital Real, el primer hospital de Filipines construït a Cebu el 1565 i més tard traslladat a Manila, on va ser destruït per un terratrèmol el 1863, inicialment va servir només als soldats i mariners espanyols, enfrontant-se a desafiaments financers i de personal.
L'Hospital de Naturales, fundat per fra Juan Clemente el 1578, va proporcionar atenció mèdica gratuïta als nadius, rebent el mecenatge reial i subministrant altres institucions. Després d'un incendi i una afluència de leprosos japonesos, va passar a anomenar-se Hospital de San Lazaro, que va patir demolicions a causa de les invasions i l'ús militar. El modern Hospital de San Lazaro es troba ara a l'avinguda Rizal de Manila, en un terreny que es creu que va ser donat per un leprós.
El 1884, una Reial Ordre va ordenar l'assistència mèdica gratuïta per als pobres, impulsada per l'epidèmia de còlera de Manila de 1882. Això va portar a regulacions que requerien que els metges municipals proporcionessin serveis gratuïts a les famílies empobrides.
- El govern revolucionari filipí va establir una Oficina de Salut Pública.
- Els Estats Units van crear una Junta de Salut el 1898.
- El Consell de Salut es va centrar inicialment en la lluita contra la verola a través de la vacunació.
Malgrat aquests esforços, van persistir els brots de sanejament i malalties, inclosa la pesta bubònica i la lepra.
Malgrat la intenció de la Llei de la UHC de millorar l'atenció a tots, el sistema segueix sent fragmentat, amb disparitats significatives en la qualitat del servei i la quantitat entre els rics i els pobres. Els factors que contribueixen a això inclouen pressupostos baixos, escassetat de personal exacerbat per la migració infermera i la negligència històrica de les poblacions desateses.
En comparació amb les nacions desenvolupades, Filipines destina un percentatge comparativament petit del seu PIB a l'assistència sanitària. Afrontar aquests reptes segueix sent una prioritat per a la nació.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0